Bonjorn 2.0 és especialista en Comunicació 2.0 a Internet a través de les Xarxes Socials.

Els nostres Serveis están especialmente orientats a Pimes i Professionals, perque oferim serveis low cost. Així es pot disposar d’eines i estratègies d’innovació i competitivitat, a un preu accessible.

T’ajudem en la formació de la teva identitat digital o de la teva empresa, amb la creació del  Weblog (Web + bloc) a mida, de baix cost.

Construim i recolzem la teva presència a les Xarxes Socials

Coneixes el que es diu de tu a la xarxa? Bonjorn 2.0 et diu com Monitoritzar-la  o bé t’ofereix el servei de fer-ho per  a tu.

Et Posicionem als buscadors perque qui necessiti dels teus serveis, et trobi.

T’oferim els serveis de Community Manager (Gestió de Comunitats) per gestionar des de Bonjorn 2.0 el dia a dia de la teva presència a la Xarxa, o be formem a personal de l’empresa.

A Bonjorn 2.0 donem Formació per a que Professionals i Pimes disposin de la capacitació necessària per fer front als reptes de la nova societat en xarxa.

T’oferim el Pla de Comunicació 2.0, per a la Planificació, Posta en Marxa i Manteniment de la teva presència a la xarxa, en definitiva, la Gestió Integral de la Comunicació 2.0 de la teva empresa.

Ara amb l’oferta de Primavera Enamora als teus clients a la Xarxa hem dissenyat una oferta especial per a Pimes, Professionals i per a organitzacions empresarials, associacions, i grups que aglutineu empreses i professionals que la seva presència a la Xarxa és fonamental.

OFERTA PIMES i PROFESSIONALS

OFERTA ORGANITZACIONS EMPRESARIALS I ASSOCIACIONS

Acaben de sortir publicats per l’ONTSI, els indicadors de la Societat de la Informació i les TIC corresponent a aquest mes de Gener.
Cal remarcar que el 64,2% de la població ja es connecta a Internet mentre que fa un any ho feia un 59,8%. Les llars que es connecten també han pujat un significatiu 5% en un sol any passant del 54% al 59,1%.
El 97,2 % de les empreses tenen accés a Internet, es adir accés a 26,9 milions d’Internautes potencials interessats en les comunicacions que establim via Internet.

Un 48,2% de les empreses a Espanya disposen de pàgina web corporativa, xifra lleugerament superior a l’obtinguda en
la passada edició del 2009 (47,6%), reflectint la clara tendència a incrementar el nombre de portals web a les
empreses. Una altra dada destacable és el creixement de la previsió a curt termini d’adquirir pàgina web entre aquelles
empreses que encara no la tenen, situant-se actualment en el 16,6% del total d’aquestes, 1,2 punts percentuals més
que l’any anterior.
En posar en comú la mida de les entitats amb disponibilitat de web corporativa, les dades obtingudes revelen una
relació directa entre ambdós factors de manera que les xifres més altes d’empreses que disposen de web es troben
en les de més de 249 empleats (88,7%) i en les de 50 a 249 treballadors (79,5%). Només les companyies més petites
d’1 ó 2 (40,7%) i de 3 a 5 empleats (46,2%) no superen la mitjana de possessió situada en el 48,2%. Per tant cal encara hi ha un gran camp per recórrer en el tema de la formació en el món empresarial per a que les empreses siguin competents en les eines que permeten la presencia i comunicació a Internet, i en la implementació d’aquestes eines en l’espai de les micropimes i pimes.

I a més caldria saber una dada molt important: El tipus de Pàgina web de que estem parlant. És interactiva? Permet la Comunicació amb els clients? Utilitza eines web 2.0? Forma part d’una estratègia que inclou la presencia a xarxes socials?

Aquesta es una informació molt important que encara no ens donen les dades publicades.

El Dossier d’Indicadors destacats de la Societat de la Informació a Espanya, recopila els principals indicadors del sector de les TIC i la Societat de la Informació, amb dades de les fonts oficials més rellevants. Ofereix els valors més actuals tant a nivell nacional com de la Unió Europea per poder realitzar una comparació internacional entre tots dos. A més de l’última dada existent, també es mostra la dada immediatament anterior, permetent conèixer així la situació actual de la SI juntament amb la seva més recent evolució

Via Bonjorn 2.0

• el 51% dels internautes utilitzen la xarxa per a informar-se de productes i serveis
• 10,4 Milions d’espanyols van comprar per Internet l’ultim any, el que suposa un increment del 17% en el darrer any
• La xarxa cada vegada està més integrada en el comportament de compra

I aquestes dades cal situar-les en el següent marc general:

• 2 de cada 3 llars tenen ordinador
• el 64,2% de ciutadans es connecta, i d’aquests el 69,2% ho fa diàriament
• el 61% dels usuaris utilitza les xarxes socials
• el 75% dels usuaris de twitter l’utilitza amb fins professionals
• en els menors de 24 anys l’ús d’Internet encara és major: 94%
• 78% dels adolescents participen d’alguna xarxa social, i el 66% hi entren un cop al dia com a mínim

via Bonjorn 2.0

Aquest estudi que trobo a través de les comunicacions que periòdicament publica l’ontsi, és una constatació que la onada ja ha arribat i que cal que empreses i professionals es posin les piles per ser presents als nous canals de comunicació amb les eines i la formació adequades per poder-hi participar.

“El percentatge de llars amb connexions de banda ampla s’ha duplicat des de 2006
A la UE-27, el 70% de les llars(1) tenien accés a Internet en el primer trimestre del 2010, en comparació amb el 49% en el primer trimestre del 2006. El percentatge de llars amb connexió a Internet de banda ampla es va duplicar, fins a arribar 61% en 2010 enfront del 30% el 2006.
Aquestes dades(2) publicades per Eurostat, l’oficina estadística de la Unió Europea, representen només una petita part dels resultats d’una enquesta sobre l’ús de la Informació i la Comunicació (TIC) a les llars i per individus en els Estats membres EU-27, Noruega, Croàcia i Turquia. Així com l’ús d’Internet i connexions de banda ampla , l’enquesta abasta també altres indicadors, com les compres electròniques, govern electrònic, seguretat de correu i comunicació avançada i el contingut dels serveis relacionats.
Proporció d’accés a Internet de prop de 20 punts percentuals més a les llars amb nens
El nivell d’accés a Internet va augmentar en tots els Estats membres entre 2006 i 2010, sobretot a Romania on es va triplicar, i a Bulgària, la República Txeca, Grècia, Hongria i Eslovàquia, on es va duplicar o gairebé es va duplicar. El 2010, la proporció més alta d’accés a Internet es va registrar en els Països Baixos (91%), Luxemburg (90%), Suècia (88%) i Dinamarca (86%), i el més baix a Bulgària (33%), Romania (42%) i Grècia (46%).
La proporció de llars amb connexió de banda ampla també van augmentar en tots els estats membres el 2010 en comparació amb 2006. Suècia (83%) va registrar la major proporció de connexions de banda ampla el 2010, seguit per Dinamarca (80%), Finlàndia (76%) i Alemanya (75%), mentre que Romania (23%), Bulgària (26%) i Grècia (41%) va tenir el més baix.
El 2010, el nivell d’accés a Internet per a les llars amb nens a la UE-27 va ser significativament més gran que el de les llars sense fills (84% enfront del 65%). Aquest va ser el cas en tots els Estats membres.El ventall va del 50% a Romania al 99% en els Països Baixos i Finlàndia. En dotze Estats membres la proporció del nivell d’accés va ser del 90% o més de les llars amb nens.
Un de cada cinc usuaris d’Internet més grans fer trucades telefòniques per Internet
A la UE-27, al voltant del 90% de tots els usuaris d’Internet envien missatges de correu electrònic durant el primer trimestre del 2010, sense importants diferència entre els grups d’edat.
D’altra banda, hi havia una diferència molt significativa en l’ús d’Internet per enviar missatges a llocs de xat, blogs i xarxes socials per l’edat. Quatre cinquenes parts dels usuaris d’Internet de 16-24 anys a la UE-27 utilitza l’Internet per a aquest objectiu durant l’any 2010, en comparació amb dues cinquenes parts dels de 25-54 anys i menys d’una cinquena part dels anys 55-74.
L’ús d’aquesta forma de comunicació va ser particularment alt per a tot públic a Polònia, Portugal i Lituània.
Hi va haver una diferència menys pronunciada entre els grups d’edat en l’ús d’internet i telefonia de vídeo trucades, amb un terç de les persones de 16-24 anys, una quarta part dels de 25-54 anys i una cinquena part dels de 55 a 74 a la UE-27 amb aquest forma de comunicació durant l’any 2010. L’ús d’Internet per a les trucades telefòniques i video va ser especialment alta per a tot els grups de públic a Bulgària, Letònia, Lituània i Eslovàquia.”

Anar a Informe complert.
Via Bloc de Bonjorn 2.0

I love you. by ~lastcanvas

Facebook s’ha convertit en un lloc de trobada genèric, i com a tal en un lloc on les empreses també hi fan cap per participar de la conversa global, comunicar i comunicar-se amb els que son i els que potser seran els seus clients.
No parlem de la publicitat que ens apareix a la nostra pàgina de facebook, sinó del fet de ser un lloc, un aparador on mostrar-nos com a empresa o profesionals. I com a punt de trobada hem de mantenir la conversa i evidentment si volem ser propers, l’hem de mantenir en l’idioma mes proper amb qui estem comunicant-nos.

Si parlem de fer-ho a través de la nostra pàgina corporativa a facebook, a través dels filtres de privacitat podem segmentar les nostres comunicacions per pais, per llengua, per ciutat …

Quan ho volem fer a través d’un perfil personal, el que ens cal en primer lloc, es tenir ben ordenada i segmentada per països o per llengües, la nostra llista “d’amics” i d’aquesta manera establint grups “d’amics” per llengües o països, podrem comunicar-nos amb el llenguatge més proper als nostres interlocutors. Per sort, si no hem fet les agrupacions d’amics des d’un inici, sempre podem gestionar-los amb les eines que ens posa a disposició Facebook i crear els grups en el moment que ho necessitem.

Quan parlem de lo global que és la xarxa, molts cops obviem una barrera que sempre existeix: l’idioma. Per molt que l’anglès sigui actualment l’idioma “franc”, si volem tenir una presencia internacional a la xarxa, sempre hem de pensar en poder-nos comunicar en cada un dels idiomes dels nostres clients, sense que això faci que les nostres pàgines a facebook i perfils corresponents emetin missatges repetits de forma genèrica en els diferents idiomes per tots els nostres contactes.

Amb una fàcil previsió ho podem evitar.

Via Bloc de Bonjorn 2.0

Wired by ~maggock ©2005-2010

Moltes vegades quan parlem de les noves tecnologies, anem a parar només al concepte de la “societat de la informació“. Tots els avenços tècnics i tota l’atenció mediàtica es centra en els avantatges tecnològics d’un o altre giny o avenç.

És evident que la possibilitat de compartir informació i la velocitat en que aquesta viatja per la xarxa forma part d’aquest nou paradigma comunicatiu que està ajudant a que la humanitat faci un nou salt endavant en la seva evolució. Aquestes són les palanques, les eines tecnològiques que ho fan possible.
Però m’agradaria parar-me un moment en fer esment a la segona part de la frase que ja no es diu tantes vegades quan es parla de “societat de la informació” … aquesta segona part de la frase es “… de la informació i el coneixement.”
El paradigma rau en el fet que aquesta informació que ha trobat una nova dimensió de canals de distribució, genera coneixement. I aquest coneixement és el que fa que un fet comunicatiu esdevingui social. El canvi social és possible per el coneixement que podem adquirir i compartir amb les noves eines web 2.0. Un coneixement que ajuda a que les nostres empreses millorin els seus mecanismes de funcionament i els seus serveis. I en el moment que el nou coneixement generat per aquestes empreses o particulars es compartit de nou per a que altres també ho puguin utilitzar, aquest nou “cercle virtuós”, aquesta “roda de coneixement virtuosa en línia” que es posa en marxa gràcies a les TIC, és el nou camí que junt a tots els altres que hem descobert al llarg de l’evolució, ens permetrà seguir avançant.
Coneixement. Coneixement necessari per a que les empreses es puguin incorporar a aquest nou paradigma. Coneixement per a que empreses i professionals incorporin nous canals de comunicació i coneixement a les seves activitats. Compartir és millorar, és avançar, i quan algú altra avança i fa partícips als demés de seu avenç, possibilita que la resta avanci també.
Aquest es el nou paradigma. Aquesta es la Societat de la Informació i el Coneixement. Per això quan María Lázaro Ávila al seu Bloc, Hablando en corto, publica un post sobre “Cómo integrar Facebook en la estrategia de marketing de tu negocio“, i em permet compartir-lo i comentar-lo, em permet que el pugui posar com exemple de com aquesta informació compartida pot ajudar a empreses a utilitzar-lo i posicionar-se en la xarxa social Facebook, dins d’una estratègia global a Internet.

Aquí teniu un petit extracte.

“Per què Facebook?

Com a eina de màrqueting i comunicació, Facebook ofereix nombroses possibilitats (sempre, això sí, integrades en l’estratègia global del negoci):

1. Generar comunitat al voltant d’una marca, sector, producte o servei.
2. Potenciar la viralitat i difusió dels missatges i continguts.
3. Captar i fidelitzar clients. Els seguidors d’un negoci a Facebook són, a priori, els més proclius a utilitzar / comprar el producte o servei.
4. Optimitzar el posicionament SEO. Google indexa i inclou en les seves recerques els enllaços de Facebook, el que contribueix a millorar el Page Rank i el posicionament SEO de les marques presents en aquesta xarxa social.
5. Generar trànsit cap a la pròpia web o blog del negoci. Mitjançant la inclusió d’enllaços al mur.
6. Convocar esdeveniments, ja siguin presentacions de producte, jornades tècniques, llançaments, rodes de premsa …
7. Realitzar enquestes i canalitzar el feed-back.
8. Comunicar promocions, ofertes i qualsevol altre tipus de comunicació comercial.
9. Donar visibilitat a la xarxa comercial de l’empresa, a través per exemple del sistema de geolocalització Facebook Places.
10. Complementar el Canal d’Atenció al Client.”

i us convido a que llegiu l’article sencer al seu Bloc.

Via: Hablando en corto.

PS Si a sobre aneu a veure la pel·licula que està a la cartellera sobre la xarxa social de facebook, veureu que potser sí que estem en nou paradigma social gracies a un nou avenç tecnològic, però que es superposa a la condició humana que …. no sé quants milers d’anys fa que continua sent la mateixa… i aquí sí que no avancem tant de pressa

Aquesta imatge ens mostra la gran quantitat d’informació que es processa a Internet, i especialment la gran quantitat de continguts creats i publicats per usuaris i usuàries a Internet:

- 2,9 milions de correus electrònics s’envien per segon

- 375 megabytes de dades es consumeixen per llar.

- 20 hores de vídeos es pugen a Youtube per minut.

- Google processa cada dia 24 petabytes (= 24 * 10⁶ Megabyte) d’informació.

- 50 milions de tweets per dia.

- Les persones passen 700.000 milions de minuts a facebook cada mes.

- 1,3 exabytes (1,3 * 10¹² megabytes) de dades que s’envien i reben per usuaris d’Internet mòbil.

- 73 productes per segon es compren a Amazon

Una reflexió …

Internet és una xarxa de xarxes, un ecosistema format per les infraestructures, serveis ( buscadors, serveis d’allotjament ..), continguts i usuaris i usuàries . Trobem continguts que ofereixen les empreses , però una gran proporció del continguts els trobem a la web2.0, els continguts aportats i generats per les persones usuàries de la xarxa. Recentment hem viscut debats, com el de preservar o no la neutralitat i massa sovint es parla de qui aporta més, les operadores o els serveis a Internet, i s’obliden de les persones que aporten milions de milions de megabits que fan més atractiva la xarxa per a d’altres persones.

Via: Lourdes Muñoz

En el passat, quan un comprador estava buscant un televisor, anava a la seva botiga local. Per lluitar contra la sobrecàrrega de possibilitats d’elecció amb que es trobava als passadissos del centre comercial, els compradors es van trobar amb eines dissenyades per influir en les seves decisions i ajudar-los a comprar amb confiança. Senyalitzacions on mostrar productes en oferta. Senyalització i pantalles de punts de compra atreien la seva atenció. El personal de vendes restava a l’abast per respondre a qualsevol pregunta. Per als fabricants i els minoristes, aquests esforços de comercialització anaven dirigits cap el comprador per a que adquirís el seu producte.

Però el procés de presa de decisions ja no és una activitat que es desenvolupi dins la botiga.

Molts compradors estan cada vegada més, prenent les seves decisions de compra on-line abans ni tan sols de posar un peu a una botiga , Forrester prediu que a l’any 2014, més de la meitat del total de vendes al detall es veurà influït per la Web. Els compradors d’avui no van a una botiga per saber quina televisió volen – ja saben quin és el producte que volen quan hi arriben.

Però els esforços tradicionals de comercialització no es traslladen a la web social. S’ha perdut la confiança en la comercialització – la gent vol conèixer les opinions d’altres persones com ells mateixos. “Social” ja no és una etiqueta que es pot aplicar a determinats aspectes dels negocis i ignorar a d’altres, és només una forma més de comprar d’avui en dia. Per a que la comercialització sigui rellevant, ha d’arribar a ser social.

La comercialització social té a veure sobretot amb el context. Els compradors cerquen a la xarxa per descobrir productes, comparar o reduir les opcions, i tenir confiança en la seva decisió de compra final. El marketing social porta el contingut del context generat per l’usuari al procés d’investigació que s’assigna de nou a la tasca del comprador. Així és com aquest contingut generat per l’usuari ajuda als compradors en les tres fases de la presa de decisions a la xarxa.

Fase de Descobriment

En el punt més ample de “l’embut d’adquisició de productes”, els compradors accedeixen a la xarxa per a descobrir productes. Això sovint s’inicia en un motor de cerca, i el Contingut Generat per l’Usuari (CGU) dona informació a les pàgines amb la frescor escalable que els motors de cerca desitgen, per a maximitzar els resultats de la recerca i dirigir el trànsit. Cada vegada més per a alguns compradors, aquesta recerca s’inicia en xarxes socials. Comentaris compartits amb amics, preguntes, històries, i productes d’aquestes xarxes introdueixen als compradors a nous productes i els condueixen cap a la ruta de la compra.

Una vegada en un lloc de comerç electrònic, els compradors a la fase de descobriment poden comprar pel perfil, a partir de la seva recerca en els perfils dels clients com ells per veure quins productes els agraden. CGU afegeix filtres addicionals per descobrir productes, com rankings de pàgines per categories.

Fase de Tria

A la xarxa hi trobem el mateix obstacle amb que es troben els compradors a les botigues: massa productes per elegir. Les especificacions tècniques del producte i la còpia de la comercialització poden fer que siguin o semblin productes gairebé idèntics. Comentaris i històries de “gent com jo” afegeixen un nou filtre a les opcions de tria de productes per ajudar els consumidors a decidir.

El comerç electrònic no existeix en el buit. La majoria dels compradors arriben al teu lloc web amb nocions preconcebudes sobre productes i marques. El CGU ajuda a validar o combatre-les amb testimonis dignes de confiança dels clients reals.

A més, les preguntes i respostes dels clients ajuden als compradors a prendre decisions basades en les seves necessitats concretes. Les opinions i especificacions poden portar un comprador a un televisor de pantalla plana específica, però potser necessita més informació per fer una compra. La capacitat de fer preguntes com “¿Puc penjar aquest televisor a la paret?” pot portar als compradors informació necessària per a deixar enrere la fase d’elecció i seleccionar un producte per a la seva compra.

Fase de Validació/Confiança

Una vegada que hagin decidit sobre un producte en particular, la CGU pot donar als compradors l’última part de la confiança que necessiten per fer una compra. Igual que en la fase de descobriment, els compradors poden comprovar els perfils dels enquestats per estar segurs que és a la gent com ells a qui agrada el producte. Amb característiques com Facebook Connect, també poden veure el que els seus amics en xarxes socials pensen del producte.

Les opinions dels clients també serveixen per establir les expectatives dels compradors. Els comentaris (especialment crítiques negatives) donen una representació realista dels resultats, el que porta a més compradors satisfets i menors retorns. El CGU pot destacar detalls del producte per ajudar als compradors a fer la compra adequada – “Aquests sabates són fantàstics, però les talles són una mica petites. Assegureu-vos d’obtenir una talla més de la vostra ..”

Els compradors no estan mai sols on-line, les xarxes dels clients estan sempre a un clic de distància, disposats a compartir les seves opinions. Farà això que els clients s’allunyin de la teva web? El marketing social social ajuda als fabricants i minoristes de la mateixa manera en servir l’objectiu final d’ambdós: ajudar els consumidors a comprar. A mesura que més consumidors prenen les seves decisions en línia abans d’haver entrat en una botiga, el marketing ha d’esdevenir social per mantenir la seva rellevància.

Via : ClickZ